Un any per celebrar

Em dic Marta, però molta gent em coneixeu com a Poppy, sobretot familiars, els Castellers de Paris i els Castellers de Lausanne. 

He creat aquest repte per celebrar amb tots vosaltres un any ple de vivències, anècdotes,  dificultats,  aprenentatges, descobriments, amor, amistat, salut mental, rialles, plors, angoixes, maternitat, dol perinatal, orgull, força, equilibri, valor i seny!

El dijous 12 de desembre del 2024 em van diagnosticar càncer de mama desprès d'una visita ginecològica a Lausanne (Suïssa), on resideixo actualment. En aquell moment estava embarassada de 13 setmanes.

Per posar-vos en context, era la meva 4t FIV, després d'haver passat per 2 avortaments espontanis molt traumàtics l'any anterior i 3 operacions d'úter (les 2 últimes en menys d'un any de diferència).

Amb tot aquesta situació me'n recordo que el primer que li vaig dir a la meva ginecologa va ser: "D'acord! i ara que he de fer?" Volia anar per feina per curar-me el més aviat possible i la meva preocupació era l'Emma que creixia dins meu.

El divendres 13 ja tenia visita amb la meva psiquiatra i em va dir un consell que em servirà per sempre i que m'ha ajudat moltíssim en aquest procés tant dur en el qual estic encara transitant: "Ara començaràs una marató i et vindran moltes preguntes, inquietuds i dubtes (tots de cop). Per poder transitar en aquest procés tant llarg t'aconsello que pensis que cada visita al metge serà com obrir una capsa on hi ha la resposta a una de les preguntes o dubtes que tens. Però dins de la capsa trobaràs una altra capsa més petita que no podràs obrir encara, on hi ha una altra pregunta amb una resposta. Així, poc a poc, aniràs obrint capses i arribarà un dia on no hi trobis cap capsa dins, això voldrà dir que hauràs arribat al final d'aquesta marató".

Aquest símil amb les nines russes m'ha ajudat a entendre aquest llarg procés i a ser pacient amb resultats / diagnòstics / proves / tractaments. Cada cosa al seu moment i no val la pena tenir pressa,  aquest procés és tant llarg que poc a poc vas rebent totes les informacions. 

El repte que proposo té com objectiu celebrar aquest any on he conviscut amb un càncer estant embarassada, fins al punt que vaig començar la quimioteràpia el dia de reis el 6 de gener del 2025 i vaig demanar que sisplau l'únic regal fos passar un bon dia sense dolors ni efectes secundaris. Així va ser!

Però tot és va complicar la matinada del 25 de febrer del 2025. Després d'haver fet la setmana anterior la 4t quimioteràpia, em vaig trobar molt malament i vaig anar d'urgències. A les 3h59 va néixer prematurament l'Emma, a les 23 setmanes i 5 dies. Els responsables de neonatologia de l'hospital del CHUV a Lausanne ens van atendre molt bé! Sempre ens van dir que era una situació molt complicada i que estiguéssim preparats per a tot pronòstic. Els metges i infermeres van estar observant l'Emma 12h i ens van reunir per dir-nos que no evolucionava: pulmons no madurs (no podia respirar per ella mateixa), sang al cervell, defenses baixes... tenia un quadre molt negatiu i no podien assegurar que se'n sortís, podia marxar-se  en qualsevol moment. Entre llàgrimes vam decidir que si ella s'havia de marxar, no ho fes sola sinó que ho fes envoltada de la seva família.

Ens van portar a un lloc apartat per fer el pell amb pell i vam trucar a les meves germanes i la meva mare (el meu pare estava amb nosaltres presencialment) per què la poguessin conèixer i acomiadar-se d'ella. Després la vam posar al meu pit i després de 18h del seu naixement l'Emma va marxar.

Seguir recuperant-me de tot aquest xoc d'emocions va ser molt complicat, però vaig tenir moments molt bonics amb infermeres, metges, amics dels Castellers de Lausanne i familiars que ens van recolzar a mi i a la meva parella, l'Albert.

Gràcies per ser-hi en el millor i pitjor moment de les nostres vides!

Ara, mirant enrere, després d'haver passat :

• un diagnòstic
• embaràs fins la setmana 23
• 16 quimioteràpies
• naixement i mort de l'Emma
• celebració i enterrament
• radioteràpia a les metastasi de la 4t vertebra cervical i de l'isquio dret
• gestió emocional del dol perinatal
• Visites al cementiri 
• mastectomia del pit dret
• rehabilitació del braç dret
• efectes secundaris (pèrdua de sensibilitat peus)
• médicaments i ressonàncies magnètiques
• hormonoterapia durant 2 o 5 anys (anul·lació dels ovaris per no crear hormones, que són els aliments del meu càncer)
• 25 radioteràpies del pit dret
• proves amb els neurolegs per detectar dificultats en la mobilitat del peu dret...

Ara veig que aquest camí ha estat fet per una persona forta, valenta i que vol seguir gaudint dels bonics plaers de la vida, com fer castells a Lausanne, excursions pels Alps, tardes de jocs de cartes, passejar amb el meu estimat Albert mirant al cel i donar gràcies a l'Emma per fer-nos pares.

Per tot això, vull proposar donacions per totes aquelles persones que estan o han passat per un any intens com aquest, amb molt moments dolents, però també amb gent fantàstica que t'ajuda a veure que cada moment compte i que seguim aquí per poder-ho compartir!

Feliç aniversari Poppy!!